Sant Atanasi d'Alexandria

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Ignasi hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el 24/6/2024.

Doctor de l'Església
Atanasi d'Alexandria, o
Atanasi el Gran

icona amb Sant Atanasi (s. XVII, Museu Arqueològic de Varna, Bulgària)
Nom original	(grc) Ἀθανάσιος
Biografia
Naixement	Αθανάσιος (Athanásios, "immortal") 296 Alexandria
Mort	2 maig 373 (76/77 anys) Alexandria
Sepultura	Alexandria; traslladat a San Zaccaria de Venècia; des de 1973: Catedral Copta de Sant Marc (el Caire, Egipte)
Bisbe ortodox Patriarca d'Alexandria Patriarca Copte d'Alexandria Bisbe
Dades personals
Religió	Cristianisme nicè
Formació	Catechetical School of Alexandria (en)
Activitat
Ocupació	diaca catòlic (319–), escriptor, teòleg, hagiògraf, prevere ortodox
Període	Baix Imperi Romà
Idea	consubstancialitat, Trinitat, divinitat de Jesís, Theotokos[1]
Professors	Alexandre d'Alexandria
bisbe, confessor, Doctor de l'Església (1568), Gran Pare de l'Església Oriental
Celebració	Esglésies orientals antigues, Església Ortodoxa, Església Catòlica Romana, esglésies luteranes, Església Anglicana, Moviment Anglicà de Continuació
Canonització	antiga
Pelegrinatge	Sant Marc (el Caire), San Zaccaria de Venècia
Festivitat	2 de maig (15 de maig a l'Església Copta; 18 de gener a l'Ortodoxa)
Iconografia	robes de bisbe grec, llibre; amb un heretge vençut
Participà en
325	Primer Concili de Nicea
Obra
Obres destacables Epistola Athanasius (en)

Atanasi d'Alexandria (grec antic: Ἀθανάσιος Athanásios Alexandrías; copte: ⲡⲓⲁⲅⲓⲟⲥ ⲁⲑⲁⲛⲁⲥⲓⲟⲩ ⲡⲓⲁⲡⲟⲥⲧⲟⲗⲓⲕⲟⲥ o Ⲡⲁⲡⲁ ⲁⲑⲁⲛⲁⲥⲓⲟⲩ ⲁ̅;^[2] (vers el. 296–298^[3] - 2 de maig de 373), també anomenat Atanasi el Gran, Atanasi el Confessor o, principalment a l'Església Ortodoxa Copta, Atanasi Apostòlic, va ser el 20è bisbe d'Alexandria (com Atanasi I). El seu episcopat intermitent es va estendre durant 45 anys (vers el 8 de juny del 328 i el 2 de maig del 373), dels quals més de 17 van englobar cinc exilis, quan va ser substituït per ordre de quatre emperadors romansdiferents . Atanasi era un teòleg cristià, un pare de l'Església, el principal defensor del trinitarisme contra l'arrianisme, i un destacat líder egipci del segle iv.

El conflicte amb [Arri]] i l'arrianisme, així com els successius emperadors romans, van configurar la carrera d'Atanasi. El 325, a l'edat de 27 anys, Atanasi va començar el seu paper principal contra els arrians com a diaca i ajudant del bisbe Alexandre d'Alexandria durant el Primer Concili de Nicea. L'emperador romà Constantí el Gran havia convocat el consell al maig-agost del 325 per abordar la posició arriana que el Fill de Déu, Jesús de Natzaret, és d'una substància diferent del Pare.^[4] Tres anys després d'aquest concili, Atanasi va succeir al seu mentor com a arquebisbe d'Alexandria. A més del conflicte amb els arrians (inclosos els poderosos i influents eclesiàstics arrians dirigits per Eusebi de Nicomèdia), va lluitar contra els emperadors Constantí, Constanci II, Julià l'Apòstata i Valent. Va ser conegut com Athanasius Contra Mundum (en llatí: Atanasi Contra el Món).

No obstant això, als pocs anys de la seva mort, Gregori de Nazianz el va anomenar el "Pilar de l'Església". Els seus escrits van ser ben vistos pels pares de l'Església posteriors a Occident i a Orient, que van assenyalar la seva devoció per la Paraula que esdevingué Home, la preocupació pastoral i l'interès pel monacat. Atanasi és considerat un dels quatre grans Doctors orientals de l'Església de l'Església Catòlica.^[5] A l'església ortodoxa oriental Atanasi és la primera persona que identifica els mateixos 27 llibres del Nou Testament que s'utilitzen avui en dia. És venerat com a sant cristià , la festa del qual és el 2 de maig al cristianisme occidental, el 15 de maig a l'església ortodoxa copta i el 18 de gener a les altres esglésies ortodoxes orientals. És venerat per les esglésies ortodoxes orientals i orientals, l'església catòlica, les esglésies luteranes i la comunió anglicana.